Etiqueta: 40anys

Set episodis musicals, plàstics i teatrals per a marioneta componen un espectacle fascinant. El moviment, el detall insinuant i el gest orgànic produeixen un magnetisme hipnòtic. L’espectacle està dividit en set escenes. En cada una hi podem veure una marioneta que representa un personatge; uns són coneguts i universals i d’altres estan inspirats en el món del circ i del teatre. PAU CASALS amb el seu violoncel interpreta “El Cant dels OcelIs”, convertint l’esperit de la música en un homenatge a la PAU amb el colom de Picasso. DALÍ fa un discurs surrealista des de la seva mítica creació del sofà, representant els llavis de Mae West. LOUIS ARMSTRONG amb la seva trompeta i un simpàtic cor vocal interpreta una de les seves cançons més famoses: When the Saints Go Marchin’in. PEP BOU, el professor alquimista, se’ns endú cap al món màgic i fantàstic de l’efímer, creant bombolles de sabó. FAQUIR RAIXIC ens fa una demostració de les seves habilitats clavant-se agulles i fent contorsions impossibles. TOTI TIPON el pallasso amb el seu tamboret verd, aconsegueix transportar-nos al sensible món del clown on el detall més petit ens provoca una gran rialla. Finalment l’ESQUELET ROQUERO, tot sortint del seu taüt, interpreta una cançó d’ACDC, ballant entorn de la bola del món.

Poemes Visuals, és un espectacle generós, ple de tendresa, que omple cada racó de l’escena d’un virtuosisme inusual, fruit d’anys de treball. A l’escenari prenen vida un conjunt de lletres construïdes amb senzillesa, que requereixen de gran mestria per a aconseguir que, amb la seva manipulació, el gest se transformi en vers i el vers
en emoció.
L’espectacle s’inspira en la màgia dels poemes visuals del poeta català Joan Brossa, prenent en préstec el magnetisme de l’abecedari brossià, el joc de lletres amb el que el poeta il·lustrava la seva poètica visual.
Poemes Visuals comença amb un actor-músic, representant un poeta; porta una maleta plena de lletres d’escuma i comença a jugar amb els seus sons i formes, descobrint que, a partir de les lletres, pot crear poesia sense la necessitat de
construir paraules.
Amb la guitarra i les cançons estableix una tendra relació amb les lletres, que prenen vida i creen un univers ple de personatges, coreografies, humor i accions dramàtiques, tot demostrant que les lletres no serveixen només per a omplir
papers i ordinadors sinó que també poden crear un món sensible, de sorprenent senzillesa.
Les lletres, manipulades amb tiges sobre una taula, adquireixen vida pròpia i es van transformant a mesura que avança l’ espectacle:
La E es converteix en un gos que juga amb un nen, que és la I.
Una Y amb una U creen una ballarina rítmica i una simple T un trampolinista.

L’Elena, una preciosa sucrera de plata, es percep a ella mateixa com una andròmina inflada i oxidada, té un marit que la maltracta. Té diabetis i treballa a una pastisseria empolsant sucre fins que una retalla-da de personal la deixa a l’atur. Té un marcat sobrepès que no només colpeja insistentment la seva salut, sinó que, a més, fa impossible qualsevol intent per millorar la seva autoestima.

Sense feina, sense salut, sense bellesa, sense amor, sense ganes de continuar endavant…

Podrà l’Elena deixar de culpar al marit, a l’enfermetat, al sucre, a la crisis econòmica? Deixarà de creure i començarà a crear la salut, la felicitat i l’amor per ella mateixa?

Els objectes quotidians que ens acompanyen a primera hora del matí a la taula, tot esmorzant, ens conviden a reflexionar sobre les nostres batalles interiors.

En aquesta posada en escena, l’Elena, la Sucrera, ens representa a qualsevol de nosaltres: creu tenir una imatge molt clara de qui és, es la-menta per allò que no té i sospira per allò que desitja, lluita per millorar les seves condicions de vida, però sempre troba algú a qui culpar de les seves desgràcies.

No obstant això, a l’Elena, com a molts de nosaltres també, li arriba un moment crític, moment en què, o ens matriculem amb honors com a “Víctimes perfectes dels altres i de les circumstàncies” o reiniciem les nostres existències de manera sana, harmònica i responsable.

Set episodis musicals, plàstics i teatrals per a marioneta componen un espectacle fascinant. El moviment, el detall insinuant i el gest orgànic produeixen un magnetisme hipnòtic. L’espectacle està dividit en set escenes. En cada una hi podem veure una marioneta que representa un personatge; uns són coneguts i universals i d’altres estan inspirats en el món del circ i del teatre. PAU CASALS amb el seu violoncel interpreta “El Cant dels OcelIs”, convertint l’esperit de la música en un homenatge a la PAU amb el colom de Picasso. DALÍ fa un discurs surrealista des de la seva mítica creació del sofà, representant els llavis de Mae West. LOUIS ARMSTRONG amb la seva trompeta i un simpàtic cor vocal interpreta una de les seves cançons més famoses: When the Saints Go Marchin’in. PEP BOU, el professor alquimista, se’ns endú cap al món màgic i fantàstic de l’efímer, creant bombolles de sabó. FAQUIR RAIXIC ens fa una demostració de les seves habilitats clavant-se agulles i fent contorsions impossibles. TOTI TIPON el pallasso amb el seu tamboret verd, aconsegueix transportar-nos al sensible món del clown on el detall més petit ens provoca una gran rialla. Finalment l’ESQUELET ROQUERO, tot sortint del seu taüt, interpreta una cançó d’ACDC, ballant entorn de la bola del món.