Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.
El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.
Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!
En una taula de bar, una dona reviu els moments més significatius de la seva relació.
L’espectador es converteix en un voyeur impúdic de la derrota amorosa d’una parella que voldria explicar el que les relacions tenen d’inexplicable.
Teatre de proximitat en la tradició del teatre de cambra de Strindberg o el teatre íntim d’Adrià Gual, que busca els petits espais, dins o fora dels teatres, amb la intenció de camuflar-se en el si de la vida. Ara que ella s’ha teatralitzat, el teatre sembla buscar la realitat.
Dramatúrgia i Direcció: Josep Pere Peyró
Intèrprets: Rafa Cruz i Gretel Stuyck
Música Original: Anibal Martínez
Escenografia i Vestuari: La Màquina
Il·luminació: Mingo Albir
Ajudant de Direcció: Aitor Aguirre
Fotografia: Eugenio Vizuete
Realització: Juan Carlos López
Disseny: Hector Mazzari
Agraïments: Fernando Calzadilla
JOSEP PERE PEYRÓ
Palma de Mallorca, 1959.
Autor, director i dramaturg format en el Laboratori Actoral del Teatre Fronterizo i en els tallers de Dramaturgia de José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Fundador de nombrosos projectes teatrals i audiovisuals, l’últim ha estat la companyia La Invención que li ha permès produir i distribuir les seves darreres obres. És membre del CPA, Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya, soci del GAC, Guionistes Associats de Catalunya i de l’Associació d’Autors de les Illes Balears.
En la docència destaca com a professor d’interpretació actoral i dramatúrgia textual en nombroses universitats i escoles de teatre, dins i fora del país. Forma part dels autors inclosos en els Itineraris de Lectures de la Institució de les Lletres Catalanes.
Ha estat guardonat amb importants premis dels quals destaquem: Premi Butaca per “Criaturas”, Ignasi Iglesias per “El Encuentro”, Crítica de Barcelona per “Desiertos”, dues vegades Premi Serra d’Or per les obres “Las puertas del Cielo” i “La valla” i Premi Festival Internacional de Valparaíso, Chile per l’obra “Una pluja irlandesa”.
“La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.
Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en “Les nits de Salustiana”, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de “Hay que tirar las vacas por el barranco”, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.”
Sala Fènix funciona gràcies al WordPress
Review Una pluja irlandesa.