Una exposició que intenta interpel·lar i qüestionar el naturalitzat, els mandats i els rols de la dona d’ahir i d’avui.
“Donde hay una necesidad hay un derecho.
Donde hay un deseo hay un goce.
Y sin necesidad no se goza igual.”
“ Donde se suelta no hay hambre, ni sed,
ni goce, ni tristeza, cuerpos propios erguidos
en su satisfacción blindada de autoayuda y
autoestimas altas con hashtag en inglés (…)”
Luciana Peker, “Putita Golosa“, Editorial Galerna, 2018.
Paula Constantino
Soc Dona,
Psicòloga, fotògrafa i visual.
Vaig néixer a l’Argentina.
Viu a Europa fa 8 anys.
Fa 5 a Barcelona – Madrid.
Treball normalment des del meu estudi
situat en el centre de Barcelona.
Vaig estudiar Fotografia en IDEP i Grisart, Barcelona.
Crec atmosferes i universos per a Marques.
També vinc a exposar en els meus Projectes
tot el que em travessa.
La meva veu, és la meva responsabilitat.
I el meu motor de producció és la meva angoixa,
on intento il·luminar el perpetu.
Busco crear noves maneres de vincular-nos i
ser present en aquest mantell hostil.
Si, amigx, és hostil. Lluitem.
___
Soc en constant. Vinc a embafar-te.
Porto incomoditat amb les meves imatges tangibles.
Amb Inicis caòtics, vomitius, però, guaridors.
Review De Goce.