#CasaDeBalneario
De l’11 de febrer al 10 de març de 2025, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h.
ENTRADA LLIURE
#CasaDeBalneario no és el pseudònim d’un artista urbà, sinó que és el nom d’un grup format per tres persones i altres col·laboradors. És un dels tres projectes d’adhesius més recognoscibles a Montevideo a l’Uruguai per la seva trajectòria i la seva presència. El dibuixant és Germán Di Pierro, qui va començar a gargotejar als 20 anys amb la intenció de riure’s de si mateix i de les seves preocupacions. També és una editorial.
El col·lectiu Casa de Balneario dibuixa sobre els esforços que es fan per a conquistar aquests somnis que queden truncos per a la majoria.
Germán Di Pierro va començar a dibuixar amb només una idea: “Riure’m de mi mateix”. reia de l’esforç, propi o aliè, per a mantenir dos treballs, pagar un lloguer i deixar de costat gustos o aficions perquè no li ho permetia el pressupost. A qui no li passa el mateix?
“Comencem amb stickers que pegàvem en les columnes o en les parades d’òmnibus. Aquí va aparèixer el primer tema que es va fer permanent: el treball”.
Les vicissituds de tenir “dos treballs” és una línia que Casa de Balneario explota fins al present, igual que el consumisme i el lloguer o el somni de la casa pròpia. Algunes de les peces que es veuen pels carrers són, encara que exagerades, una cosa summament quotidiana.
“Les frases que estem exposant valen la pena ser llegides. L’humor, la ironia i la hipèrbole estan molt presents; a vegades en la imatge i a vegades en la frase”. Amb la intenció de llevar-li, encara que sigui una mica, la càrrega estressant. “Són formes d’humor per a desdramatizar”.
Els cotxes, els mòbils i els immobles són els motius que més es repeteixen en les fulles A4 en blanc i negre que Germán dibuixa i que deixa pegades per la ciutat al costat de Martín i Luther. Molt poques tenen color. Si ho tenen, aquests són forts, flúo, i combinen dues tècniques: l’adhesiu i el esténcil. Encara que, si és per triar, Di Pierro prefereix “l’estètica de la fotocòpia”, la impressió comuna en la qual “el negre no queda tan negre”.
Aquells objectes funcionen com a “símbols o elements característics del món del consum”; són retratats amb llegendes com “és un somni?, o soc l’amo?”, o “amo es neix o es fa?”, o un directe “et merecés el millor, pagalo!” Una dels adhesius més coneguts de Casa de Balneario és una de les primeres: “Soc més feliç amb lents cars”.
El que està darrere de cada dibuix és la cerca de la felicitat. “És un absurd tenir dos treballs per a tenir més coses i consumir més. En el fons, Casa de Balneario parla de què ens impedeix ser felices; parla d’en quina mesura la multiocupació, el preu dels lloguers i el consumisme ens allunya de la felicitat”.
Casa de Balneario, a més dels adhesius, també produeix GIFs (per a una comunicació digital per fora de la intervenció urbana) i fanzines amb els seus dissenys que són venuts en llibreries i fires. Hi ha tres tipus: relats gràfics (a l’estil d’un còmic) que Di Pierro considera “paràboles sobre el treball i el consumisme”; relats il·lustrats i recopilacions temàtiques de dibuixos.
Casa de Balneario treu somriures als problemes, reals i alguns autoimposats. La ironia i el ridícul són dues armes al mateix nivell que la tinta negra i la cola. I deixen pensant amb un dels seus afiches: “Sos feliç o et hacés?”
Curadoria i montatge exposició: Isabella Pintani
Podeu trobar més informació sobre #CasaDeBalneario
AQUÍ y 
i 
