Medea, la princesa maga de la Còlquida, la que va ser esposa de Jasó i que va matar els seus fills per desamor, la que va haver de fugir de Corint, Atenes i Àsia Menor, assetjada per humans i déus, objecte de la fúria de Zeus, va a la deriva en un enorme bloc de gel que minva dia a dia, camí d’un destí desconegut. Però aquesta no és la seva única angoixa: és un ésser immortal i no pot morir, ni tan sols per pròpia mà. Està condemnada a viure fins al final dels dies.
“Al maig de 2019, Fermín Solís ens va fer arribar aquest còmic en PDF amb una proposta clara: portar-lo a escena. Després de l’èxit de l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la gràfica Buñuel en el laberinto de las tortugas (Premi Goya 2020 i Premi de Cinema Europeu), Fermín volia explorar la fusió entre còmic i teatre. No en va, Medea a la deriva neix d’un text teatral: Medea, d’Eurípides, i de les seves múltiples reinterpretacions.
La seva estrena estava prevista per al maig de 2020, coincidint amb la publicació del còmic, però la pandèmia va obligar a ajornar-ho tot un any. Ara, Maltravieso Teatro dona vida a aquesta peça que parteix d’un còmic i, alhora, d’un dels clàssics més representats. El repte: crear amb llibertat i respecte per allò que hem heretat.”
Intèrpret: Amelia David
Text: Fermín Solís / Isidro Timón
Composició musical / Espai sonor: Lorenzo González
Disseny d’il·luminació: Jesús Pablos / Fran Cordero
Adaptació de vinyetes: Fermín Solís
Vídeo / Foto: Patricia Bravo
Vestuari: Yolanda Blanco
Estilisme / Perruqueria: Esther Olivera
Àrea tècnica: Jesús Pablos
Producció: Maltravieso Teatro
Ajudant de producció: Ángeles Morlón
Dramatúrgia, direcció i espai escènic: Isidro Timón
Cicle #PONTAERI
Com les aus migratòries, companyies teatrals d’arreu del món arriben a Barcelona amb espectacles únics i efímers. Aquest cicle ens convida a gaudir d’aquestes peces singulars que travessen fronteres i aterren a la Sala Fènix només per uns dies. Una oportunitat irrepetible de connectar amb veus creatives d’altres geografies.
GÈNESI
El maig de 2019, en Fermín Solís ens feia arribar aquest còmic, encara en format PDF, amb una proposta clara: que ens atrevíssim a portar-lo al teatre. Després de l’èxit assolit amb l’adaptació al cinema d’animació de la seva anterior novel·la gràfica Buñuel en el laberinto de las tortugas (Premi Goya 2020 i Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula d’animació, entre altres nominacions), en Fermín volia endinsar-se en el teatre, en la fusió entre còmic i escena, ja que no debades la seva novel·la gràfica Medea a la deriva neix d’un text teatral: Medea, d’Eurípides, i d’algunes de les múltiples interpretacions que se n’han fet, tant al teatre com al cinema.
Ens vam posar a treballar pensant en estrenar-la després de la seva publicació, prevista per al maig de 2020. Però va arribar la pandèmia, els confinaments, les dificultats… i la publicació es va endarrerir un any.
Ara, Maltravieso Teatro dona vida a aquesta peça que sorgeix d’un còmic que, alhora, sorgeix d’un dels textos teatrals clàssics més representats, versionats i interpretats. Tot hi cap, i el repte és mantenir un alt nivell de respecte per allò que rebem i crear amb llibertat, com sempre fem —o almenys, ho intentem.
EL TEXT
Pot semblar una contradicció, però no ho és. Normalment, al teatre es transita del text literari al text espectacular: aquest és el camí cap al públic. Ara, en canvi, tenim un recorregut ja viscut: del text literari al còmic, i cap a un altre públic.
¿I nosaltres tornarem del còmic al teatre? Doncs sí, perquè aquestes vinyetes guiaran la dramatúrgia, i no n’abandonarem mai l’essència.
Sabem que Fermín Solís parteix del final de la Medea que coneixem gràcies a Eurípides. Intuïm que Medea, després d’humiliar Jàson des de les altures, amb els cadàvers dels seus fills al seu costat, sobre un carro alat i amb l’anunci que els enterrarà amb les seves pròpies mans al temple d’Hera, a l’acròpolis de Corint, per marxar després a la terra d’Erecteu per viure amb Egeu… alguna cosa no s’ha complert.
Ho sabem perquè ens la trobem suportant el terrible càstig que el Zeus de Fermín Solís ha dictat: confinada sobre un bloc de gel a la deriva.
La clau rau, probablement, en la darrera intervenció del Corifeu, que tanca la tragèdia d’Eurípides i que, combinant diverses traduccions, ve a dir:
«Des de l’Olimp, Zeus governa molts esdeveniments (…)
Allò que s’esperava no es va complir, i d’allò inesperat, un déu trobà el camí.»
Ens situem, doncs, en la proposta de Medea a la deriva i treballem sobre aspectes textuals que reforcen la Medea que se’ns presenta.
Fermín teixeix la seva Medea amb records, somnis, malsons… sobre el seu passat, sobre allò viscut, que en el seu cas és molt i molt dur.
En aquesta construcció del passat emergeixen els textos, els monòlegs, que acompanyaran els que ja ha escrit Fermín Solís.
La solitud, el temps infinit com a càstig, la vellesa com a humiliació per a un ésser immortal, la manca de mitjans per dur a terme els seus encanteris, per canviar el destí, la impossibilitat de l’autodestrucció com a única sortida… són el present etern de Medea.
I en el seu passat hi ha el poder, el paper de la dona en el seu temps i circumstància, la intel·ligència, la capacitat i els coneixements per dirigir aquest destí, la tenacitat, la lluita per allò que s’estima, per allò que es vol aconseguir, la venjança autèntica, que no mesura conseqüències i només coneix el seu valor.
Hi ha també el dubte, l’escolta interior i, finalment, l’argumentari que condueix on condueix sense mirar enrere.
El futur és al pati de butaques.
Comenta MEDEA A LA DERIVA.