Del 21 al 31 d’octubre. Dj, Dv, Ds, 20 hores.
Entrades entre 8€ i 16€
Durada: 75 minuts. Espectacle en Castellà
TRAILER
[wooslider slider_type=”attachments”]
SINOPSI
Escrita en l’any 2017, El Bufón del Rey Lear és una adaptació contemporània del clàssic de Shakespeare des d’una perspectiva burleta, crítica i mordaç.
Segons la premsa: “Tot està en el servei d’una sàtira feroç, irònica i clara de la situació actual que viu Catalunya.” Toni Polo, EL PAÍS.
El Rei Lear, en l’ocàs del seu regnat ha dividit el regne entre els seus 3 filles, però un capritx desproporcionat de l’ancià rei desencadena una lluita de poders que acabarà involucrant a tot un poble.
Una versió amb ressons de contemporaneïtat i carregada de picades d’ullet al convuls present on la història secundària ens porta fins als nostres problemàtics dies, qüestionant el rol de la reialesa en el món modern, les polítiques culturals i les eternes lluites de classes. El Bufón del Rey Lear és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas, en el qual recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius.
FITXA ARTÍSTICA
Un espectacle de Felipe Cabezas
Direcció actoral: Jordi Pérez
Direcció d’art, creacció de màscares i vestuaris: Anna Chwaliszewska
Audioescena* : Orestes Gas
*La banda sonora va ser realitzada usant exclusivament sons emesos per l’actor Felipe Cabezas
Elements d’atrezzo: Artesanos Grima
Diseny gràfic: Isabella Pintani
Fotos: Genia Badano
Veus en off: Fernando de la Torre, Ágata Cabezas, Olga Ulyanovskiy
Agraïments: Hebert Parodi, Ferran Civit, Jordi Barra i un agraïment especial a María Suanzes.
Assessoria i producció: Gabriela Marsal (Suika)
Sala Fènix Produccións
PREMSA
“Cabezas teixeix, amb el seu segell crític, irònic i actual, una realitat paral·lela en l’obra que li permet denunciar obertament la situació que viu el teatre alternatiu en l’actualitat”
Toni Polo, EL PAÍS
“La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps… No li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de la situació de la cultura queda ferotgement clara”. TONI POLO, Recomana.cat
El Bufó narra fets del passat ?
“Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual … “decir la verdad es un signo de locura” perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d’avui, la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l’actor que l’interpreta”. MIQUEL GASCÓN, Teatre Barcelona.
Equilibri entre realitat i màscara
“En aquest muntatge Felipe Cabezas ha cuidat al màxim tots els detalls, i la veritat és que el resultat ha estat magnífic. S’ha deixat assessorar per l’equip artístic durant les lectures del text , ha fet assajos oberts amb la finalitat d’escoltat la opinió dels espectadors , ha reduït el text , però sobretot, penso que una de les coses més importants que ha fet, ha estat el rodejar-se d’un equip de professionals extraordinari.” NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ, Teatre Barcelona.
Un Bufón lúcido y mordaz que fué despreciado por hacer bien su trabajo
“El Bufón del Rey, en la Sala Fénix, es un montaje que nos explica una historia muy conocida, pero desde los ojos del bufón, de forma lúcida y ácida. El bufón cumple bien su trabajo: nos entretiene… pero nos dice verdades como puños, que nos golpean duramente.” NICOLÁS LARRUY, Espectáculos BCN
El rei Lear cau a la farsa de la realitat
“Felipe Cabezas ha fet un salt mortal sobre el Rei Lear (…) Àgil en introduir ressò d’actualitat, Cabezas ha introduit també la reacció a l’1-O i la poca habilitat de la monarquia”. JORDI BORDES, Recomana.cat
“La gran virtut, però, de El bufón del Rey Lear és el to que han trobat el protagonista i el director d’actors (Jordi Pérez) a l’hora d’explicar-nos la seva versió de la història de Shakespeare. Un to com de xiuxiueig que assoleix un nivell d’intimitat molt notable. Molt destacable el joc de màscares i l’habilitat a l’hora de donar-se la rèplica a sí mateix amb diversos personatges en un exercici de virtuosisme que en cap moment cau en l’esquizofrènia escènica que podríem témer”. XAVI PIJOAN, Teatre Barcelona.
“l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada.” BETTY ENGUIX, Teatre Barcelona.
Duración 75 minutos, espectáculo en Castellano.
