TOT A PUNT!
Aquí podreu escoltar
Bitácora de Ida y Vuelta 2. El espíritu de Moctezuma
Estimada i estimat oient de radioteatre,
Podràs accedir a escoltar l’àudio de Bitàcora de Ida y Vuelta 2 a través d’aquest enllaç totes les vegades que vulguis.
Et convidem, després de l’experiència radioteatral, a deixar-nos el teu comentaris al final de la pàgina
i a compartir les teves impressions amb les teves amistats en les xarxes socials.
Gaudeix de l’experiència i benvingut a Bitàcora de Ida y Vuelta!
UNA MICA D’HISTÒRIA
EL ESPÍRITU DE MOCTEZUMA és una peça de radioteatro que narra el periple de XIPAGUAZIN MOCTEZUMA, filla de l’emperador asteca que en 1519 va ser utilitzada com a moneda de canvi entre aquest i els conqueridors espanyols, casant-la per força amb Joan Grau, baró de Toloriu (Catalunya) i traslladada a aquella zona dels pirinencs, on va passar els seus últims anys. Aquesta ficció de Audioteatre és narrada per un supòsit descendent imperial, l’excèntric Federico Grau-Moctezuma, qui en ple segle XX es declara hereu directe de la unió entre Xipaguazin i el baró de Toloriu.
La peça, que pretén ser un crit de dignitat dels pobles originaris, criticant la mentalitat imperialista dels protagonistes, està inserida dins del projecte Bitácora de Ida y Vuelta, una sèrie de relats sobre personatges històrics i artístics que van creuar l’oceà, migrant entre Europa i Llatinoamèrica, i viceversa, ja sigui per força o per voluntat. La primera peça d’aquesta sèrie va ser estrenada en el passat Festival GREC de Barcelona, i narrava la vida de Miguel de Molina. Totes les històries estan escrites per Felipe Cabezas i compten amb la música original de Pere Cabaret. Tots dos intenten conservar l’esperit del teatre de revista i vodevil a partir de la crítica burleta, la sàtira, la música original, la cançó recitada i la comèdia, buscant els límits del teatre de cabaret i la recerca històrica, indagant en les possibilitats d’aquesta estranya fusió de gèneres.
EL ESPÍRITU DE MOCTEZUMA, a mig camí entre la ficció i la realitat, està inspirada en llegendes, històries reals, novel·les i relats associats al tema, del qual no existeixen avui dia veritats absolutes i es troba envoltat de contradiccions que raguin entre la rondalla, la morbositat, el pensament fantàstic i la història no documentada, alimentada pels anys amb més fantasia que rigor. Aquest relat que teniu a continuació beu principalment de la novel·la AQUEST PRÍNCEP QUE VAIG SER, de Jordi Soler (d’on s’extreu el nom de Federico, narrador de la història) i també de CAVALL DEL VENT, d’Imma Tubella Casadevall, que li confereix la personalitat existencialista a la princesa. De la mateixa manera beu d’articles online, enciclopèdies, reportatges, i per descomptat, molta imaginació i fantasia per part de Felipe Cabezas, autor d’aquesta versió.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció, dramatúrgia i selecció de textos: Felipe Cabezas
Direcció i composició musical: Pere Cabaret
Interpretació: Alba Valldaura, Elena Visus, Aleyda Puerto, Eduard Núñez, Felipe Cabezas
Interpretació musical: Eduard Núñez, Aleyda Puerto
Arranjaments musicals i piano en directe: Eduard Núñez
Registre sonor, efectes i mescla: Verónica Gonzalo
Assessorament literari: Xavier Quero
Disseny gràfic: Isabella Pintani
Fotografia: Josep Tobella, Genia Badano
Producció i comunicació: Isabella Pintani, Gabriela Marsal (Suika)
Producció executiva: Gabriela Marsal (Suika)
Coordinació Tècnic: Manel Bocero
Una producció de Sala Fènix Produccions i Suika.
Amb la col·laboració del Grec 2020 Festival de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Ministerio de Cultura y Deporte, Casa Amèrica Catalunya, Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Fundació Catalunya Cultura.
