Etiqueta: #memoriahistorica2023

SINOPSI

“La dona voltor” és una obra de teatre documental sobre la història del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada amb un relat que barreja la realitat i la ficció.

SINOPSI

Obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badía Navarro, conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio com l’episodi V de la sèrie Vides enterrades, emès en el programa “A viure que són dos dies” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo.

Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es nomenen ni llocs ni persones reals. L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoniatge d’humanitat i dignitat enmig de l’horror i la barbàrie de la Guerra Civil i la postguerra.

SINOPSI

“A l’Estat espanyol es va passar del terror generalitzat de la postguerra, a la tortura selectiva en democràcia”

MOLOTOV, un colpidor muntatge basat en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, (Ed. Anagrama) on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973.

La detenció de Cipriano Martos es va produir arran de la distribució d’octavetes a la sortida de la fàbrica Punto Blanco d’Igualada. La causa oficial de la mort va ser la ingesta d’un còctel molotov en el transcurs d’un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. En contrast amb l’impacte internacional del cas Puig Antich, que va produir-se al mateix temps, la mort de Cipriano Martos va passar desapercebuda davant l’interès de les autoritats franquistes per silenciar l’assumpte.

La família no va ser avisada ni de la detenció, ni de l’interrogatori, i un cop mort, no se’ls va permetre veure el cos, que va ser enterrat secretament en una fossa comuna del cementiri de Reus. Antonio Martos va presentar l’any 2014 una querella sobre l’assassinat del seu germà en mans policials, davant d’un jutjat argentí que investiga casos de crims del franquisme. Està inclosa dins la Macro Querella per Crims de genocidi i lesa humanitat promoguda per la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.