Segurament has sentit a parlar de les aus migratòries, aquestes criatures que creuen continents, traçant en el cel camins invisibles amb el seu majestuós vol.
El Cicle de teatre #PONTAERI arriba a Barcelona així, com un vol fugaç i fascinant, oferint a la ciutat una oportunitat única de gaudir d’aquests espectacles. Amb el Cicle #PONTAERI, companyies teatrals d’arreu del món migren per compartir la seva creativitat. Les seves obres només es presentaran durant uns pocs dies, com un ocell que creua el cel i desapareix ràpidament, deixant un record que perdurarà per sempre.
Aprofiteu aquesta oportunitat única per ser partícips d’aquesta efímera i màgica experiència teatral.
Les entrades són limitades, així que assegureu-vos la vostra!
Què passa si per un moment cal desposseir-se de tot el confort i només entendre’s? Aquest és el punt de partida d’aquesta epifania dels grills.
Una parella, noi i noia, molt normals, es troben desposseïts de totes les seves comoditats. No sabem on ni quan succeeix, només sabem que estan fugint.
Aquesta fugida porta aquests dos antiherois a un viatge interior en el que el món de la parella i “el sentit de la vida” han desaparegut.
L’excés de llum i la sobreinformació tàctil els ha deixat indefensos. Aquest joguet escènic conté: comèdia, amor, drama, passió, ombres xineses, màgia, fantasia, western, epopeia, conte infantil i epifania secundada per grills i ovelles; i planteja un viatge hilarant cap a la capacitat de l’ésser humà del pitjor i del millor.
Dramatúrgia i Direcció: Joaquín Daniel
Intèrprets: Rafa Cruz i Gretel Stuyck
Música Original: Anibal Martínez
Escenografia i Vestuari: La Màquina
Il·luminació: Mingo Albir
Ajudant de Direcció: Aitor Aguirre
Fotografia: Eugenio Vizuete
Realització: Juan Carlos López
Disseny: Hector Mazzari
Agraïments: Fernando Calzadilla
“La Màquina és teatre, escola i companyia; però també és un espai de compromís amb la reflexió del contemporani, la inclusió i el mestissatge. De aquí el nostre interès en crear ponts amb Catalunya, Iberoamèrica i Europa. LA FORÇA ESTÀ EN LA DIVERSITAT DE MIRADES. Com a companyia i teatre ens basem en la dramatúrgia contemporània. Ens agrada parlar del present i intuir el futur. Aquest és un projecte que tira del pulmó dels seus fundadors i del compromís dels professionals, ja que treballem en condicions molt precàries a nivell de pressupost.
Seguint aquesta premissa de compromís amb l’actual, en confabulació amb autors en actiu, generem dramatúrgies que parlen del present: la col·laboració amb Marc Rosich en “Les nits de Salustiana”, Joaquín Daniel en la nostra trilogia, o de Ricard Ruiz Garzón, en el cas de “Hay que tirar las vacas por el barranco”, espectacle sobre l’esquizofrènia que va visitar els festivals de: Santiago a Mil i Temporada Alta Buenos Aires. Per això insistim en aquesta proposta creada per als instruments de dos actors que porten més de 20 anys de trajectòria i que promet no deixar indiferent l’espectador.”
Sala Fènix funciona gràcies al WordPress
Review PIM! PAM! PUM! Si hi ha grills hi ha esperança.