El Fadi té un objectiu. Ha arribat al cap del carrer. El procés que va arrencar fa uns anys és a punt de culminar en un desenllaç que pot significar no només la seva desaparició física sinó també una tragèdia de les que el noi, fins ara, només ha vist als mitjans de comunicació.
Amb tot, alguna cosa li està passant. Li tremolen les cames i per primer cop en molts mesos d’entrenament, es veu incapaç de conduir la furgoneta fins el seu espantós objectiu.
Un esdeveniment imprevist en una gasolinera a partir de l’encontre amb una jove treballadora sexual, no només trastocarà els seu plans, sinó que també abocarà la inusitada parella a una fugida endavant en forma de road movie a traves de bona part de la geografia de l’estat.
Al final del relat dels fets, el nostre protagonista s’adonarà que, tan en la seva peripècia com a la sala d’interrogatoris on l’historia ens esta sent revelada, les coses no són ni han estat mai el que podien semblar-nos de bon començament.
Direcció: Josep Julien
Intèrpret: Moha Amazian
Espai sonor: Neus Ballbé
Escenografia: Anna Tantull
Il·luminació: Víctor Cárdenas
Vestuari: Pat Carrión
Producció: Aida Llop
Distribució: Cristina Ferrer (Tot produccions)
Fotografia: Xavi Buxeda i Josep Julien
Amb la col·laboració de: L’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Agraïments: Fundació La Plana, Íntims Produccions, Desguace Rollín, Maria Alaix, Xavier Pérez Fromzero, Ajuntament de Pontós, Joan Solana, Josep Font, Ganecha Gil, Epidemia Teatre, Xevi Font
--> Divendres 30 de gener, 17h: funció extra TeenFriday, gratuïta per a joves entre 14 i 18 anys. Apunta't aquí: teenfriday@salafenix.com
NOTA DEL DIRECTOR
La tarda del vint i u d’agost del 2017, Younes Abouyaaqoub, un noi de 22 anys i veí de Ripoll, va ser abatut a trets pels Mossos d’esquadra en una vinya dins el terme municipal de Subirats, a l’Alt Penedès. Recordo molt bé aquell dia per varies raons. La principal és l’extraordinari estat d’alarma social que tan ell com els seus companys d’escamot havien causat en tots nosaltres des del dia anterior, quan a les Rambles de Barcelona van ser protagonistes de l’atemptat d’arrel yihadista més sagnant mai comés a casa nostra. L’altre raó per la que aquella tarda d’agost em va quedar clavada és perquè la meva família i jo vivim a uns escassos dos cents metres de la vinya on en Younes va acabar el seu delirant viatge. Sí, vàrem ser testimonis involuntaris de tot: del desplegament de les forces especials de la policia, de l’estat de setge, d’una angoixa que semblava no haver d’acabar-se mai i, finalment, del so dels trets que varen posar fi a aquell episodi de dolor i d’extraordinària frustració pel nostre país. D’aquell dia fins avui, tots plegats, com a societat i també com a ciutadans individuals, em tingut oportunitat de pair aquells fets i de treure’n diferents tipus de conclusions. Personalment, la meva reflexió al respecte ha adoptat diverses formes. Com a ciutadà compromès amb l’evolució del context sociopolític de la meva comunitat, com a pare, com a agnòstic, i també com a artista, com a dramaturg.
Aquesta eina, la dramatúrgia, ha posat a les meves mans durant tot el temps que aquest text teatral porta madurant, un element incomparablement potent de reflexió. Durant aquest temps, Yunnes, el yihadista, l’assassí, el monstre, ha evolucionat de la condició de persona a la de personatge. L’he desposseït de la seva identitat, del seu nom i dels seus al·lucinats objectius per convertir-lo en un altre. En el protagonista d’un viatge diferent, connectat al seu, però també, per obra i gràcia del poder de la ficció, encaminat a formular preguntes que em semblen angulars en el context moral i sociopolític d’aquesta primera meitat de segle. En el viatge físic, però també interior –iniciàtic– d’aquest noi, l’acompanyen altres personatges. Tots ells extrets, com el protagonista, d’una realitat amb la que convivim a diari però la qual en moltes ocasions escollim obviar o fer invisible. Els conflictes que es generaran entre ells són els que, si tot va com ha d’anar, ens obriran el pinyol de la funció. La possibilitat de redempció, la pulsió d’odi com a motor, la pietat com a valor intrínsec dels humans, la fragilitat de les nostres conviccions, de la nostra identitat, i l’existència o no de segones oportunitats a la vida de les persones, són els temes troncals que han de vertebrar el text d’aquesta peça. La forma escollida per desenvolupar tot plegat és la d’una fugida, la d’una road movie cap a un desenllaç incert. No he volgut renunciar en cap moment a fer un text amè, distret fins i tot, amb elements manllevats del trhiller i abocant-hi força referents cinematogràfics amb l’objectiu d’omplirlo d’imatges les quals, en darrera instancia, hauran de ser descodificades pel receptor de l’historia per tal que pugui arribar a les seves pròpies conclusions.
LA CRÍTICA DIU
Recomana.cat (Jordi Bordes)
Trepidant roadmovie (…) Julién provoca aquest cop de volant i transforma el crim en una escapada perseguit per la màfia, la policia i els seus propis companys de cèl·lula gihadista. I el supervivent ho fa de la mà d’una prostituta de carretera i la seva filla (…)
Recomana.cat (Andreu Sotorra)
Un pòtol místic contemporani (…) Fadi, el personatge de «Bonobo», està acorralat en el cercle tancat que l’envolta: la policia que el persegueix, els mafiosos de la cèl·lula gihadista que l’empenyen, la presumpta protecció trobada per atzar a la carretera de la jove mare prostituta… Fadi ho farà tot per sortir del cercle, però sempre hi acaba tornant (…)
Ara.cat (Santi Fontdevila)
Intens i molt recomanable relat de sèrie negra (…) Bonobo es manifesta com un magnífic monòleg de sèrie negra, negríssima, embolcallat d’un vel de misteri amb qüestions que queden sense resposta a la manera de David Lynch. Qüestions com la identitat de la dona que puntualment interromp la narració per fer alguna pregunta i que al final li farà una estranya proposta. (…)
Espectaculosbcn.com (Elia Tabuenca)
Una road movie teatral que nos atrapa y nos golpea (…) Josep Julien ha ficcionado un acontecimiento que él mismo vivió cuando mataron a Younes en el 2017, uno de los que cometieron el atentado de Barcelona. Lo mataron los Mossos justo al lado de su casa. Era un crío. Y ese hecho le causó tanto impacto que, ahora, ha creado Bonobo, una inmersión hacia la voluntad de aquel joven, sus miedos, sus deseos… Un joven que, por caprichos del destino, podría no haber cometido aquel atentado, podría haberse encontrado con un Bonobo (…)
Nuvol.com (Martí Figueras)
El ‘Road to nowhere’ d’en Fadi (…) La virtut del text de Julien és que és un monòleg amb ritme. Amb un inici que ràpidament ens connecta amb el personatge, quan l’acció es desencadena ja res ens atura, i tot i que hi ha moments de desassossec, Julien continua donant-nos informació cabdal per entendre el viatge emocional d’en Fadi (…)
Comenta BONOBO 2.0.