Angelina és una creació que va rebre el Premi de Teatre de la Société Genevoise des Écrivains.
A través del teatre, l’autora i actriu es planteja la relació amb el personatge, en una construcció metateatral que trasllada la teoria al terreny de la pràctica escènica.
Com es crea un personatge des de la veritat?
El personatge és una prostituta i l’actriu es pregunta sobre la forma i el contingut que ha de donar-li per fer arribar al públic la seva realitat com a treballadora sexual.
Entre sabates de taló, una perruca i diferents vestuaris, l’actriu es debat sobre la identitat i el significat de la paraula puta. És només un concepte o una imatge social?
Dramatúrgia, concepció i interpretació: Justine Ruchat
Direcció d’actriu: Gabriel Álvarez
Col·laboració artística: Koen Augustijnen, Hèctor Salvador Vicente
Escenografia: Camille Lacroix
Vestuari: Patty Eggerickx
Confecció de vestuari: Sarah Duvert
Disseny de so: Sylvain Fournier
Disseny d’il·luminació: Francesco dell’Elba
Producció executiva: Laure Chapel, Pâquis Production
Producció: Théâtre EnQuête
Residències de creació: Project H107, Hybrid Studios (Brussel·les), Le Galpon
Suports financers: la Ville de Genève, Loterie Romande, Fondation Ernst Göhner, Fondation Emilie Gourd, Ville de Lancy, Mairie de Choulex, Commune d’Anières, FEEIG, Noumeno asbl (Brussel·les)
Producció de la versió espanyola: Studio d’Action Théâtrale
Residència de la segona versió: Théâtre Pitoëff, Project H107, Théâtre du Galpon
Cicle #PONTAERI
Com les aus migratòries, companyies teatrals d’arreu del món arriben a Barcelona amb espectacles únics i efímers. Aquest cicle ens convida a gaudir d’aquestes peces singulars que travessen fronteres i aterren a la Sala Fènix només per uns dies. Una oportunitat irrepetible de connectar amb veus creatives d’altres geografies.
Sobre l’espectacle
Angelina és un muntatge que es pregunta sobre la relació entre el personatge i l’actriu.
Un personatge inspirat en una prostituta. L’actriu no para de qüestionar-se la forma i el contingut que ha de donar al personatge d’una treballadora sexual.
I s’adona que, per més que busqui, no sap res del que significa la paraula puta, més enllà que és, en última instància, només una imatge, una superfície de projecció, el receptacle dels punts de vista de tothom.
Aleshores, com es crea un personatge basat en una cosa que no existeix? Què és allò que només és representació? Al capdavall, la puta no és necessàriament qui creiem que és.
Angelina és també un espectacle sobre la mirada. La mirada de l’altre, el judici, el clixé, l’estigma, el condicionament. La visió d’una societat o d’una època. La manera com em miro, com em veig i com em sento amb la meva pròpia mirada. Però també la mirada dels altres envers les dones, com la rebo i com la transformo, o com em transforma.
Crec que aquest tema és poderós i l’espectacle hi aprofundeix; d’aquí la tria d’una escenografia envoltada de miralls.
Entre el treball documental i la narració, aquest monòleg ens convida a endinsar-nos en zones ambigües, on els desitjos, les fantasies i les aspiracions s’enfronten amb la voluntat de dominar la pròpia imatge.
L’espectacle s’inspira en el personatge d’Angelina, extreballadora sexual i directora del Sindicat de Treballadores Sexuals de Ginebra. Era colombiana i havia de participar en el projecte, però això va ser impossible a causa de la pandèmia de la Covid, que va impedir el seu desplaçament fins a Ginebra.
Sobre l’escriptura i la dramatúrgia de l’obra
El meu desig, amb l’escriptura, és continuar la recerca d’un «teixit», d’una relació entre el documental i la ficció, recolzant-me en la investigació per construir una estructura narrativa, un camí que vaig començar a recórrer el 2018 amb el meu primer espectacle, EnQuête.
La meva intenció no era escriure un espectacle sobre la realitat de l’entorn de la prostitució. El que volia era interrogar-me sobre tot allò que, en el recorregut vital d’una dona, pot acostar-la a la prostitució. Jo, que mai no l’he coneguda ni l’he exercida de manera conscient, puc reflexionar per trobar la manera de sentir-me en sintonia amb els nombrosos interrogants que aquesta activitat planteja.
En el procés d’escriptura, en les seves diverses etapes, intervenen materials diversos que constitueixen la base del treball:
Gail Pheterson, a Le Prisme de la prostitution:
«L’estigma de puta és un instrument prefabricat per a un atac sexista contra les dones jutjades massa autònomes, ja sigui per defensar-se o simplement per expressar-se: les dones que s’alcen obertament contra els homes que les maltracten, les lesbianes visibles, les dones que es manifesten pel dret a l’avortament, les resistents als règims dictatorials, les prostitutes de carrer, les dones amb vel o sense, i fins i tot les dones amb pits o peus considerats massa grans.»
La companyia es va fundar l’any 2016 i va crear el seu primer espectacle, EnQuete, en coproducció amb La Bâtie – Festival de Genève (Suïssa), el setembre de 2018.
La companyia teatral EnQuete neix de l’interès per investigar problemàtiques socials, els tabús i allò que no es diu. Fonamenta els seus treballs en documents, articles de premsa, estudis científics, testimonis i entrevistes, per després donar-los una forma escènica independent i autònoma respecte de les fonts que han servit per estructurar-los, creant una narrativa escènica amb els seus personatges corresponents.
Es tracta d’un treball situat a la frontera entre el teatre documental i la narració.
El seu principal interès és interrogar i qüestionar, a través de les temàtiques abordades, la nostra vida en societat, les nostres creences i els nostres estereotips, així com les representacions que construïm dels altres i de nosaltres mateixos.
La directora
Justine Ruchat – actriu, escriptora i directora artística
Des del 2007, Justine Ruchat treballa com a actriu, directora, ajudant de direcció o dramaturga, especialment amb els directors Gabriel Alvarez, Michele Millner, Patrick Mohr, Naïma Arlaud, la companyia 3637 (Bèlgica), Temeraria i RaDeMaRé (dansa).
Des de ben petita, als vuit anys, comença a fer teatre participant als tallers del Théâtre Spirale i actuant amb aquesta companyia des del 2007 en diverses creacions professionals.
Es forma a Bèlgica a l’Escola Internacional de Teatre LASSAAD de Brussel·les (2011-2013) i posteriorment obté un màster en Direcció i Dramatúrgia a la Universitat de Louvain-la-Neuve (Bèlgica, 2013-2015).
També s’interessa per l’escriptura escènica adaptant diversos textos per al teatre: La Grammaire est une chanson douce, d’Erik Orsenna, el 2008 (treball de batxillerat); In the Skin of a Lion, de Michael Ondaatje, el 2009; i Eldorado, de Laurent Gaudé, el 2015.
Escriu per al teatre Angelina (2020), Cassandre Hallucinée (2021) i un assaig sobre la seva pràctica teatral dins de l’Studio d’Action Théâtrale: Dialogues du désordre, voyage dans les entrailles d’une pratique théâtrale, escrit el 2022.
Des del 2016 dirigeix la seva pròpia companyia, Théâtre EnQuete. Interessada en el teatre documental i els fenòmens socials, amb aquesta agrupació escriu i dirigeix la seva primera obra, EnQuete, centrada en la qüestió de les derives sectàries. L’obra va ser coproduïda i representada al Festival La Bâtie de Ginebra i al Théâtre du Galpon el setembre de 2018.
Théâtre du Galpon – Artista convidada
Des del 2017 col·labora regularment amb el Théâtre du Galpon, que acull la seva primera creació l’any 2018 i on també es presenta Angelina el març de 2022.
Des de la temporada 2019-2020 és una de les artistes convidades del Théâtre du Galpon, on pot desenvolupar les seves investigacions i presentar les seves creacions, participant així en el desenvolupament del projecte artístic del teatre.
