Estàs fart de preguntar-te constantment quins són els genitals de la persona que tens al davant? Et posa nerviós quedar amb algú i no tenir clar si és un home o una dona? Creus que estàs davant d’una conspiració mundial per prendre’t tots els privilegis? O potser «no tens cap problema amb les persones trans, però…»
A Manual para follarte a un macho con vagina responem totes les teves preguntes. T’ajudem a gestionar aquestes situacions i a deixar de ser un ignorant.
Apunta-t’hi ara i aconsegueix un 50 % de descompte.
És broma, això no és la telebotiga, concentra’t.
Des de l’humor i la ironia intento no només entendre qui soc, sinó també reivindicar-ho, i amb això, la multiplicitat d’experiències al voltant de les identitats trans.
Autoria, direcció i interpretació: Pablo Alamá
Ajudantia de direcció: Pablo Villa Sánchez
Direcció actoral: Antiel Jiménez i Pablo Villa Sánchez
Plàstica escènica i vestuari: Antiel Jiménez
Disseny d’il·luminació: Ana López
Espai sonor i audiovisuals: Pablo Alamá
Fotografia i disseny: Sofía Magán
Comunicació: Javier González, ADIRIA
Producció: Pablo Alamá i Pablo Villa Sánchez
Col·laboració especial: Marcus Massalami
--> Divendres 23 d'octubre, 17h: funció extra TeenFriday, gratuïta per a joves entre 14 i 18 anys. Apunta't aquí: teenfriday@salafenix.com
EL CONTEXT
‘Manual para follarse a un macho con vagina’ és una peça que neix de la necessitat de compartir una vivència personal per fer-la visible i activa dins d’un marc social en què les identitats trans estan sotmeses a un debat públic constant i en què, específicament, els homes trans, igual que les dones lesbianes, han estat invisibilitzats i continuen estant-ho.
La peça proposa diluir els límits del gènere, abraçar la fluïdesa, generar empatia però també reivindicació. Parlar d’un col·lectiu a través d’una vivència personal, sent conscient que aquesta és única i que només serveix com a mostra de com es pot expressar la realitat trans sense negar la multiplicitat d’experiències que existeixen dins d’aquest col·lectiu.
Les persones trans també podem tenir un lloc en aquest món: com a creadores, com a persones que desitgen, com a subjectes actius, visibles i sense res a amagar. Com que no podem esperar que ens cedeixin aquest espai, ens llancem a crear-lo nosaltres mateixes i a conquerir allò que altres tenen per dret innat.
MASCULINITAT TRANS
Què significa ser home? Aquest és el punt de partida d’aquesta peça.
Com a persona trans, hi ha una transició (diria que infinita) cap a la construcció del gènere. Construir la masculinitat implica també abraçar la feminitat, i en tot aquest viatge intern al voltant de la identitat conflueix igualment el viatge extern: sortir de l’armari, l’hormonació, lligar, performar un gènere…
Com em vaig anomenar a mi mateix home? Com li ho vaig explicar a la meva mare? Com va reaccionar el meu pare? Conec algú i m’agrada; he d’explicar-li que els meus genitals no són els que espera abans que els vegi.
La inseguretat, de vegades, la trobo autoimposada, i altres vegades és una violència que ve de fora: els processos mèdics i la burocràcia són, generalment, violents per a una persona trans. També ho pot arribar a ser sortir a comprar roba interior, o fins i tot el pa.
Aquesta peça parla de reapropiar-se de la pròpia realitat, reivindicar-la i fer-la pública. Generar sensibilitat al voltant de les vivències trans, però també riure’s d’un mateix, dels rols que adoptem i de les situacions que podem arribar a viure.
PREMSA
“El monólogo de Alamá goza de inteligencia emocional, humor ácido y, sobre todo, verdad.” Diego Da Costa, CINEMAGAVIA
“Esta obra es política, es intimidad consentida.” Ismael Lomana, EN PLATEA
“La obra es de una sensatez que desarma, y ahí está la fortaleza de la reivindicación” Luis Muñoz Díez, REVISTA TARÁNTULA
