FRIDA KAHLO. Viva la Vida

En un dia de morts, Frida Kahlo espera als seus convidats i mentre cuina, evoca Diego, Rockefeller, Trotski, exposa la seva opinió sobre els artistes, Mèxic, Estats Units, França i sorgeix inevitablement el record de l’accident i la presència de la mort. Un monòleg entre el dolor, la passió i l’humor.

Aquest monòleg va ser escrit el 1998 per Humberto Robles i va sorgir a partir d’una investigació que l’autor va fer per realitzar una altra obra de teatre que mai va escriure, es tractava de la trobada imaginari entre quatre de les dones més importants i emblemàtiques de Mèxic dels anys 20 i 30: Frida Kahlo, Tina Modotti, Nahui Ollín i Antonieta Rivas Mercat. El primer personatge que va decidir estudiar Humberto va ser Frida i d’aquí va sorgir aquest text. Molts dels textos de l’obra van ser extrets de cartes i escrits de Frida, són les seves impressions sobre Paris, Estats Units, Mèxic, André Breton, el que pensava sobre els artistes i els intel·lectuals, la narració de l’accident; el text està esquitxat de títols de quadres de Frida, així com frases o poemes escrits en el seu diari. La veu de Frida es deixa escoltar nítida i veraçment en aquest monòleg.

FITXA ARTÍSTICA