CARNE QUEMADA

Notes de l’autor

“Carne Quemada” és un text sorgit de les entranyes, d’una necessitat inajornable de sintetitzar i expressar de manera catàrtica una llarguíssima llista de situacions viscudes des de la mateixa infància.

Quan la dinàmica familiar ens ensenya les primeres distorsions que, amb el pas del temps, es descobreixen macabres; més tard, els abusos i les perversions de les institucions educatives i formatives, en el meu cas sota la influència de l’Església catòlica, i en un estat constant d’hipocresia i contradicció; i finalment, a la vida adulta, quan som ostatges de la toxicitat sistèmica del món laboral.

Totes aquestes etapes estan, a més, marcades per una imposada vocació d’«identitat nacional», aquella matriu que proporciona a l’ésser humà sentit de pertinença, seguretat i, segons el cas, privilegis llargament macerats.

Aquesta obra exposa també el catàleg complet dels dogmes tòxics del patriarcat, un paradigma que, en aquest moment històric, es resisteix de manera cada vegada més violenta a la seva pròpia caiguda. Avui, aquest paradigma troba una encarnació paròdica en la figura de Donald Trump.

Aquests dogmes inclouen:

• L’explotació de l’ésser humà i de la Terra com si fossin una propietat (privada?).
• L’abús inherent a aquesta lògica d’explotació.
• La perversió que es desencadena en absència de límits, el «com que puc, ho faig».
• Les distorsions sistèmiques i familiars que se’n deriven.
• La tragèdia que aquest abús de poder funcioni com a base fundacional de l’autoestima de l’explotador.

A “Carne Quemada”, aquest catàleg s’articula com una simfonia de llocs comuns: frases fetes que es transmeten de generació en generació i que, en organitzar-se dins d’aquest text corrosiu i estranyament humorístic, acaben revelant l’absurd travessat per una paranoia latent.

Per què Carne Quemada?

Quan Trump va guanyar les eleccions presidencials, amb el suport d’una part important del vot llatí immigrant, es va obrir un tema de reflexió molt rellevant dins la nostra companyia.

És curiós com els mateixos migrants llatinoamericans donen suport a polítiques de tancament de la immigració i fins i tot d’expulsió. Això ens va portar a posar el focus en un aspecte aterridor de l’ésser humà: com el desig de pertinença i d’acceptació et pot conduir al lloc més cruel de la teva pròpia essència. No hi ha pitjor perseguidor que aquell que ha estat perseguit.

Observar com la polarització social, l’extremisme i la por obren una escletxa insalvable en la convivència humana.

Part de la companyia La Màquina està formada per migrants llatinoamericans i, en els darrers anys, a Espanya, per raons polítiques i socials, s’ha generat una diàspora important de veneçolans, creant un nou escenari de convivència entre aquests ciutadans establerts al país. Una situació semblant a la que es va produir als anys trenta en diversos països americans, però a la inversa.

Hem observat com una part important d’aquesta diàspora veneçolana simpatitza amb polítiques d’extrema dreta en el desesperat intent de salvaguardar el seu pa, generant així categories i divisions entre els mateixos migrants.

Totes aquestes manifestacions salvatges neixen, evidentment, de la polarització social, dels discursos extremistes i dogmàtics que potencien un espai de divisió on el centre, el punt intermedi i fins i tot la vida es converteixen en una molèstia.

En un present tan inquietant era impossible no fer aquesta reflexió.

Un dels preceptes de la nostra companyia és: «Reflexionar sobre el present per intuir el futur.»

Avui més que mai, el teatre ha de ser un espai de reflexió.

La companyia

La Màquina es funda el setembre de 2016 com a escola de teatre i dansa en un petit local del barri de Russafa, a València. Des dels seus inicis, la combinació de la nostra vocació docent i la trajectòria professional de l’equip ha proporcionat estabilitat al projecte, conjugant formació i exhibició. Aquesta doble vessant ha afavorit la creació de nous públics per a les arts escèniques i ha contribuït a garantir la viabilitat del projecte.

L’any 2017 vam iniciar el nostre camí com a espai d’exhibició i com a companyia amb Vittoria, del dramaturg català Marc Rosich. Vam realitzar deu funcions amb totes les entrades exhaurides i vam rebre excel·lents crítiques.

Aquest primer espectacle sintetitzava diversos dels nostres principis fonamentals: era una proposta innovadora, d’autoria espanyola contemporània, que integrava diferents disciplines com l’òpera i el teatre.

El projecte està liderat per la ballarina i actriu valenciana Gretel Stuyck i per l’actor i director veneçolà Rafa Cruz, tots dos amb una sòlida i extensa trajectòria professional, tant a Espanya com a l’estranger.

Som sala, companyia i escola, amb més de 100 hores de formació mensual i més de 300 alumnes. Treballem activament en la creació de nous públics i apostem fermament per la inclusió, a través de tallers de dansa-teatre inclusiu i de la programació d’espectacles accessibles, fruit de la nostra col·laboració amb Entrelazados DTI, promovent la inserció laboral de col·lectius desafavorits.

La nostra activitat artística inclusiva també fomenta la igualtat de gènere. L’any 2024 vam rebre un Premi Municipal a la Igualtat, atorgat per l’Ajuntament de València. Així mateix, hem participat en programes educatius municipals i autonòmics com Menut Palau, Cultura als Barris i Anem al Teatre.

A escala internacional, hem col·laborat en països com Mèxic, Colòmbia, l’Uruguai, Itàlia, França, Xile, l’Argentina i Veneçuela. En l’àmbit cinematogràfic, hem treballat com a actors en diversos llargmetratges i hem codirigit, juntament amb Gonzalo Gurrea, el film No hay nadie, seleccionat al Festival Internacional DocsValència.

A més, hem dirigit diversos muntatges teatrals a Barcelona i València, consolidant així la nostra proposta artística i pedagògica.