Abans de l’alba se sent un fort estrèpit. Una barca, amb un home inconscient a dins, apareix al pantà que hi ha a prop d’un poble de refugiats. Una dona ordena que portin l’home al campament i decideix tenir-ne cura.
A poc a poc s’anirà desvetllant la història d’aquests éssers exiliats que semblen condemnats a vagar.
Disseny escènic: Meridiano 70ymedio Teatro
Il·luminació i vestuari: Consuelo Barrera
Música original: Diego Caicedo
Traducció: Miquel Vilanova
Veus en off: Padi Padilla, Miquel Vilanova i Antonella Posso
Fotografia i vídeo: Consuelo Barrera / Marcela Terra
Producció: Meridiano 70ymedio Teatro
Amb la col·laboració de: CEAR CATALUNYA – Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat
Cicle #MEMÒRIAHISTÒRICA
El teatre ens connecta amb la memòria del passat per entendre millor el present. Aquest cicle recull històries reals i col·lectives que ens interpel·len com a societat. Una oportunitat per escoltar, recordar i no oblidar. Obres que remouen, emocionen i obren preguntes.
--> Dissabte 5 de desembre: funció accessible amb visita tàctil. Un reconeixement immersiu dels elements que acompanyen la posada en escena de l’espectacle. Abans de la funció, els espectadors poden passejar-se per l’escenari i tocar tots els elements escenogràfics, de vestuari i d’attrezzo. La visita tàctil comença a les 18:30h, la funció és a les 20h.
Audiopresentació (properament online): Les persones cegues o amb baixa visió poden escoltar la següent explicació dels elements escenogràfics, personatges (amb les seves veus) i altres informacions que faciliten la comprensió de l’acció en escena.
Fitxa d'accessibilitat de la Sala Fènix
--> Dissabte 5 de desembre: col·loqui post-funció amb l’historiador Jordi Barra
Sobre l’espectacle
Parlar de migració és parlar de moviment. D’un cos que es desplaça, que abandona un lloc conegut per endinsar-se en un territori incert. Però cap cos no viatja buit. Amb ell porta una història, una llengua, una memòria, una por, una esperança. L’exili i la migració no impliquen només un canvi geogràfic; comporten una transformació profunda de la identitat.
“Ocells a la frontera” neix de la voluntat d’explorar aquest instant de tensió en què l’arribada de l’altre qüestiona els límits d’una comunitat. Què passa quan algú travessa una frontera? Què es mou dins nostre quan un desconegut ocupa un espai que considerem propi? La peça observa les pors, les contradiccions i els mecanismes de defensa que apareixen davant allò que ens és desconegut.
A l’escenari, una comunitat de refugiats es veu confrontada amb l’arribada d’un nouvingut. Les seves veus es multipliquen, es confonen i es superposen fins a formar un únic cos coral. M’interessa especialment aquesta contradicció profundament humana: com aquells que han experimentat el desplaçament poden arribar a reproduir les mateixes pors i exclusions que un dia van patir.
La proposta combina paraula, música i imatge per construir un espai poètic on la memòria, la identitat i la pertinença es transformen constantment. Més que explicar una història sobre migració,
“Ocells a la frontera” vol convidar el públic a habitar les preguntes que aquesta experiència planteja i a reflexionar sobre les fronteres visibles i invisibles que condicionen la nostra manera de relacionarnos amb els altres.
