Amb aquest títol i subtítol situem la nostra tria de poemes al voltant de la sempre precària existència del nostre país. El feixuc i constant to be or not to be, tan català.
Potser encara som aquí perquè hi hem cregut, torracollons, perquè hem resistit i també perquè hem tingut poetes.
Poetes que, al costat del poble, han mantingut l`esperança, la lluita, la flama i, sobretot, la llengua.
Perquè, ja ho sabem, sense la llengua no seríem el que som.
Si és que som…
Tot just dir versos catalans, diversos autors, des de l`any de la picor fins que no se sàpiga si és nen o nena…
Per damunt del soroll de lloros. Prou plors; paraula.
Entre el poble i els poetes, inventant paraules, ha estat posible que això que anomenem Catalunya encara sigui una realitat tossuda, un somni de llibertat, un desig de convivència amb els altres pobles.
Hem fet una mirada cap enrere perquè necessitem trobar el camí. I fer-lo. Un camí.
Restem el que som i serem el que voldrem.
Programa:
L’EMIGRANT, Jacint Verdaguer
MEDITACIONS A VIL·LA JOANA, Joan Margarit
L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714, Salvador Espriu
LA CAMPANA DE SANT HONORAT, Josep Maria de Sagarra
LES TOMBES FLAMEJANTS, Ventura Gassol
CATALUNYA (1714-1936), Agustí Esclasans
CALL, Marcel Riera
CANT DE LA BANDERA, Joan Maragall
PÀTRIA, Ignasi Iglesies
A TOTS, Joan Fuster
LA RESPOSTA, Josep Carner
NO PASSAREU!, Apel·les Mestres
TOT ÉS INÚTIL (De festes llunyanes (1978), Vicent Andrés Estellés
PÀTRIA LLIURE (De Prat de la Mola 1980), Vicent Andrès Estellés
PUC DIR CAMÍ (De Als poetes amics), Marià Villangómez
EL DIA, Agustí Bartra
AU JOVENT VIA FORA!, Anònim (s XIX)
DES D’UN BASTIÓ DEL CASTELL DE FOIX, Víctor Balaguer
LES GORGES, Joan Salvat-Papasseit
CORRANDES D’EXILI, Pere Quart
EL MEU POBLE I JO, Salvador Espriu
ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE, Vicent Andrés Estellés
MEDITACIÓ ÚLTIMA, Miquel Martí i Pol
A LA PÀTRIA (Guardeu-me la paraula, 1962), Xavier Amorós
LES CASES DEL MEU CARRER, Enric Casasses
Companya: Meta Zero
